Avui és l’aniversari del meu pare, però no l’he pogut felicitar. El tinc al meu pensament i això potser ja és una manera d’estar amb ell.
Aquesta tarda he anat al cementiri, però ja era massa tard i estava tancat. Sé que allà no és on tinc els records del meu pare, però avui he volgut fer una excepció. Crec que ell està “ entre mis almendros” , ja fa molts anys que repeteixo “almendropapa” i ara estic casi segura que està allà.
Quan el meu pare ens va deixar, una mare de l’escola em va dir que podria plantar un arbre, un roser, ... i pensar en ell. Em va semblar una idea molt encertada. He pensat molt en què podria plantar i a quin lloc. Tenia clar que havia de ser un arbre i més concretament un ametller, però no sabia a on el plantaria i mentrestant pensava com aconseguiria l’arbre petit.
Ara, al meu test del julivert, no sé exactament quans dies fa han començat a créixer unes petites fulles que no són de julivert. I és que a la primavera tot creix molt ràpid!
Lo més insòlit és que ara ja sé que són les noves fulles i és que va creixent tot sol un petit ametller. Ningú ha plantar cap llavor, en aquest test només creixia julivert.
Ara ja tinc el meu estimat AMETLLER...