He llegit un altre llibre:
Una àvia escriu una carta a la seva néta. Carta molt llarga de comiat on l’explica els seus sentiments. Aquells que moltes vegades guardem.
El llibre és una reflexió de com som, com actuem i cap on anem.
Un llibre preciós que ens ajuda a reflexionar sobre la vida. Poques vegades actuem amb el cor i ens deixem portar per una vida no pensada per a nosaltres. Vés on et porti el cor sempre seria la decisió correcta i la que et faria més feliç. És la decisió més sàvia. Encara que sigui difícil d’escoltar.
Paraules que m’han agradat del llibre:
“Abans de jutjar una persona, camina durant tres llunes amb els seus mocassins”
“El cor de l’home és com la terra, la meitat està il·luminada pel sol i l’altra meitat es troba a les fosques!
6 comentaris:
De vegades anem on ens porta el cor, però moltes més fem el que ens diu el cap. Si només féssim el que ens diu el cor... ai mare meva!
La segona frase no la coneixia pas, la primera sí, i em sembla que té autor.
He mirat on el tinc i no posa l'autor, només posa que és un proverbi indi.
J'ai un prix pour vous, s'il vous plaît venez à mon blog pour l'obtenir.Remi
Hola Gloria:
Desde que he acabat el llibre he reflexionat bastant sobre moltes decisions meves que no han estat pensades amb el cor.
De les frases, són estretes del llibre.
1 besito
jo crec que he fet més cas del cor que del cap, tot i que tinc que dir que soc conscient del que hem pot costar i del que ja ha costat(es dificil canviar amb una edat)
Hola Teresa:
Jo sempre t'he vist com una dona de idees molt clares i crec que actuar amb el cor diu moltes coses bones de tu.
Una abraçada
Publica un comentari a l'entrada